Impost de Successions a Catalunya: taula, trams i quant es paga

Per l' Àrea de Patrimoni i Família de Raich & Via · Actualitzat el 19 d'octubre de 2026

Claus per presentar l'Impost de Successions a Catalunya

L'Impost de Successions a Catalunya s'ha d'analitzar amb precisió abans d'acceptar, adjudicar o liquidar una herència. No n'hi ha prou de conèixer el valor dels béns heretats: el resultat final depèn del parentiu, de la composició del patrimoni, de les reduccions aplicables, de la tarifa, dels coeficients multiplicadors, de les bonificacions autonòmiques i del compliment dels terminis de presentació.

A Catalunya, la gestió pràctica de l'impost exigeix presentar la documentació successòria i els models corresponents davant l'Agència Tributària de Catalunya. El termini general de presentació és de sis mesos des de la data de defunció, amb possibilitat de sol·licitar una pròrroga dins dels cinc primers mesos.

Aquest article explica com es calcula l'Impost de Successions a Catalunya, quant es paga segons el parentiu, quines reduccions i bonificacions hi poden intervenir, quins models s'han de presentar i quins errors convé evitar quan una herència inclou immobles, saldos bancaris, assegurances de vida, participacions en societats, empresa familiar o diversos hereus.

Què és l'Impost de Successions i quan s'aplica

L'Impost sobre Successions i Donacions grava les adquisicions lucratives obtingudes per persones físiques. En una herència, s'aplica quan una persona rep béns o drets com a conseqüència de la defunció d'una altra, ja sigui per herència, llegat, assegurança de vida o un altre títol successori.

La base estatal de l'impost es troba en la Llei 29/1987, de l'Impost sobre Successions i Donacions , desplegada pel Reial decret 1629/1991, pel qual s'aprova el Reglament de l'impost .

Tot i que és un impost estatal, a Catalunya hi ha normativa pròpia en matèria de tributs cedits. Actualment, la regulació catalana s'integra en el Decret legislatiu 1/2024, pel qual s'aprova el llibre sisè del Codi tributari de Catalunya , que des del 15 de març de 2024 substitueix l'anterior Llei 19/2010.

Qui ha de presentar l'impost

Han de presentar l'impost les persones físiques que adquireixen béns o drets per causa de mort. Això inclou hereus, legataris, beneficiaris d'assegurances de vida i altres adquirents a títol successori.

A la pràctica, cada causant genera una successió i cada hereu o adquirent ha d'analitzar la seva pròpia posició. L'impost no es calcula com una única quota global idèntica per a tothom, sinó atenent l'adquisició individual de cada contribuent.

Termini de presentació: sis mesos i pròrroga

El termini general per presentar la declaració d'una herència a Catalunya és de sis mesos des de la data de defunció. Durant els cinc primers mesos es pot sol·licitar una pròrroga de sis mesos addicionals.

La pròrroga no elimina el cost financer de l'ajornament. L'Agència Tributària de Catalunya adverteix que la pròrroga comporta el pagament d'interessos de demora pels dies prorrogats.

Es pot consultar la informació oficial sobre la presentació i la pròrroga a la pàgina de l' Agència Tributària de Catalunya sobre la declaració d'herències i en el tràmit específic per demanar la pròrroga del termini de presentació .

Models 650 i 660: què es presenta davant l'ATC

A Catalunya, la declaració successòria s'articula normalment mitjançant els models 660 i 650. El model 660 recull la relació de béns i drets de la persona causant, mentre que el model 650 correspon a l'autoliquidació individual de cada contribuent.

Juntament amb els models s'ha de presentar la documentació acreditativa de la successió. Entre la documentació habitual hi ha el certificat de defunció, el certificat d'últimes voluntats, el testament o la declaració d'hereus, la identificació dels interessats, la documentació de béns i deutes i, si escau, la informació relativa a assegurances de vida, immobles o participacions en entitats.

L'ATC disposa d'informació específica sobre com declarar una herència amb els models 650 i 660 .

Com es calcula l'impost

El càlcul de l'impost no consisteix a aplicar un percentatge únic al valor de l'herència. El procés s'ha de fer per fases i tenint en compte la situació individual de cada hereu, legatari o beneficiari.

Valoració de l'herència: què es declara i per quin import

Abans d'aplicar reduccions i tarifa cal fixar sobre quin valor es tributa. Tres qüestions concentren gairebé tots els problemes: com es valoren els immobles, com es reparteix el valor quan hi ha usdefruit i què passa amb l'aixovar domèstic.

Immobles: valor de referència i valor declarat

Quan una herència inclou immobles, la valoració fiscal és un dels punts més sensibles. Després de la reforma introduïda per la Llei 11/2021, la utilització del "valor de referència" ha adquirit una gran rellevància com a mètode de valoració en l'Impost sobre Successions i Donacions.

En el cas de béns immobles, s'ha de revisar el valor de referència previst en la normativa cadastral, sens perjudici que prevalgui el valor declarat quan sigui superior o que s'hagin d'analitzar supòsits en què no hi hagi valor de referència certificat. L'Agència Tributària de Catalunya disposa d'una pàgina específica sobre la valoració d'immobles i el valor de referència .

Aquest punt és especialment rellevant perquè el valor utilitzat en l'herència pot tenir efectes no només en l'Impost de Successions, sinó també en futures transmissions, comprovacions administratives o conflictes entre hereus.

Usdefruit i nua propietat: com es reparteix el valor

En moltes herències el cònjuge vidu no rep la plena propietat dels béns, sinó l'usdefruit, mentre que els fills reben la nua propietat. Això no és un detall civil: canvia completament qui tributa i per quin import, perquè cadascú declara el valor del seu dret, no el valor del bé.

L'usdefruit vitalici es valora d'acord amb l'article 26 de la Llei 29/1987: es resta l'edat de l'usufructuari de 89, i el resultat és el percentatge del valor del bé que li correspon, amb un mínim del 10 % i un màxim del 70 %. La nua propietat és la diferència fins al 100 %. Un usufructuari de 75 anys té, per tant, un usdefruit valorat en el 14 % del bé, i els nus propietaris declaren el 86 % restant.

Quan l'usufructuari mor, els nus propietaris consoliden el domini i han de liquidar l'impost per la part que no va tributar en el seu moment, aplicant les regles vigents en el moment de la desmembració. És una obligació que sovint s'oblida anys després, i convé deixar-la documentada des de la primera liquidació.

L'aixovar domèstic: el 3 % que s'afegeix per defecte

A la massa hereditària s'hi suma l'aixovar domèstic, que la normativa estatal presumeix en el 3 % del cabal relicte llevat que s'acrediti un altre valor o que els interessats n'hi assignin un de superior. S'afegeix abans d'aplicar les reduccions, de manera que incrementa la base de tots els hereus.

El Tribunal Suprem va delimitar el 2020 què entra en aquest còmput: l'aixovar comprèn els béns mobles d'ús personal i domèstic, de manera que no s'han d'incloure en la base de càlcul els diners, els valors, les participacions socials ni els immobles diferents de l'habitatge. En herències amb un pes financer o societari elevat, aplicar el 3 % sobre el total en lloc de fer-ho sobre els béns que corresponen pot suposar una diferència considerable i és un dels motius habituals de rectificació.

Reduccions que minoren la base imposable

Les reduccions minoren la base imposable i permeten obtenir la base liquidable. L'ATC recull diferents reduccions aplicables a adquisicions per herència, llegat o altres títols successoris, entre les quals la reducció per parentiu, discapacitat, edat, assegurances, habitatge habitual, activitat econòmica, participacions en entitats i determinats béns especialment protegits.

Reducció per parentiu

La reducció per parentiu depèn del vincle entre la persona difunta i qui rep l'herència. A Catalunya, l'ATC recull, entre altres imports, 100.000 euros per al cònjuge o la parella estable, 100.000 euros per als fills, 50.000 euros per a altres descendents i 30.000 euros per als ascendents. En el grup III, la reducció és de 8.000 euros, i en el grup IV no s'aplica reducció per parentiu.

Es pot consultar el detall oficial de les reduccions a la pàgina de l' ATC sobre reduccions i base liquidable .

Reducció per habitatge habitual

L'adquisició de l'habitatge habitual de la persona difunta pot donar dret a una reducció rellevant, subjecta a límits, requisits i regles de manteniment. En patrimonis amb immobles, aquesta reducció pot canviar de manera substancial el resultat fiscal.

No s'ha d'aplicar de manera automàtica. Cal revisar si l'immoble compleix els requisits d'habitatge habitual, quin percentatge s'adquireix, qui són els adquirents, quin és el valor fiscal i si es respectarà el termini de manteniment exigit.

Reduccions per activitat econòmica i participacions en entitats

Quan l'herència inclou una empresa individual, un negoci professional o participacions en entitats, hi pot haver reduccions específiques. Aquestes reduccions exigeixen una anàlisi tècnica, especialment en patrimonis empresarials o familiars.

En aquests casos no n'hi ha prou d'identificar l'existència d'una societat. S'ha de revisar l'afectació d'actius, el compliment de requisits, la documentació probatòria, la continuïtat i el manteniment posterior.

De la base liquidable a la quota: tarifa, coeficients i bonificació

Amb la base liquidable ja determinada queden tres operacions encadenades. Primer, la tarifa progressiva, que dona la quota íntegra; després, el coeficient multiplicador segons el parentiu i el patrimoni previ, que dona la quota tributària; i, finalment, la bonificació autonòmica, que dona l'import a ingressar.

Taula i tarifa vigent a Catalunya

Un cop obtinguda la base liquidable, s'aplica la tarifa progressiva de l'impost. L'ATC explica que sobre la base liquidable s'aplica la tarifa per obtenir la quota íntegra. Aquesta és la taula vigent de trams i tipus a Catalunya:

La taula anterior resumeix la tarifa recollida per l'ATC a la seva pàgina oficial sobre la tarifa, els coeficients multiplicadors i la quota tributària .

Coeficients multiplicadors: parentiu i patrimoni preexistent

Després de calcular la quota íntegra, s'ha d'aplicar el coeficient multiplicador que correspongui. Aquest coeficient depèn del grau de parentiu i del patrimoni preexistent del contribuent.

En termes pràctics, no tributa igual un fill amb un patrimoni preexistent baix que una persona sense parentiu o un hereu amb un patrimoni previ elevat. Aquesta és una de les raons per les quals el càlcul de l'impost s'ha de fer individualment per a cada hereu.

Bonificacions sobre la quota tributària

Després de calcular la quota tributària, es poden aplicar les bonificacions que corresponguin. El cònjuge o la parella estable aplica una bonificació del 99 % de la quota tributària en les adquisicions per causa de mort. És un percentatge pla: no depèn de l'import heretat.

Per a la resta de contribuents dels grups I i II la bonificació no és un percentatge fix, sinó una escala decreixent : com més gran és l'herència, menor és el percentatge bonificat. Hi ha dues escales diferents. La dels fills i néts de 21 anys o més, pares i avis (grup II) comença en el 60 % i s'esgota a partir de 3.000.000 €:

Els descendents menors de 21 anys (grup I) tenen la seva pròpia escala, molt més favorable: comença en el 99 % i no baixa del 20 %, fins i tot per sobre de 3.000.000 €:

Dos detalls que canvien el resultat i que convé no passar per alt. El primer: l'escala es llegeix sobre la base imposable , és a dir, sobre el que s'ha heretat abans d'aplicar les reduccions, tot i que el percentatge s'aplica després sobre la quota. El segon: la bonificació es perd completament si el contribuent, llevat del cònjuge, opta per les reduccions d'activitat econòmica, participacions en entitats o explotacions agràries; la reducció per habitatge habitual no té aquest efecte.

La informació oficial sobre les bonificacions està disponible a la pàgina de l' ATC sobre la bonificació de la quota tributària i la quota a ingressar .

Quant es paga? Exemples de càlcul amb xifres

Per veure com canvia el resultat segons el parentiu, partim de tres situacions senzilles i apliquem les mateixes taules de reducció, tarifa, coeficients i bonificació recollides en aquest article, suposant un patrimoni preexistent inferior a 500.000 €. Són càlculs orientatius: el resultat real depèn de l'habitatge habitual, d'altres reduccions, del patrimoni preexistent i de la documentació concreta de cada herència.

El càlcul del fill, pas a pas

Com que és el cas més consultat, el desglossem sencer. Un fill de més de 21 anys que hereta 300.000 €, sense habitatge habitual ni altres reduccions i amb un patrimoni preexistent inferior a 500.000 €:

Per què el cònjuge i el fill paguen quantitats tan diferents. Tots dos parteixen de la mateixa base liquidable i de la mateixa quota íntegra de 23.000 €. La diferència és només en la bonificació: plana del 99 % per al cònjuge, i una escala decreixent per als fills, que en el tram de 300.000 € es queda en el 55 %. El nebot, en canvi, no té bonificació i, a més, la seva quota es multiplica per 1,5882: sobre una base de 52.000 € (quota íntegra de 3.720 €) l'import a ingressar és d'uns 5.900 €.

Quant es paga d'impost de successions a Catalunya?

Depèn del parentiu i de l'import. Amb els exemples d'aquesta guia: un cònjuge que hereta 300.000 € paga uns 230 €, gràcies a la bonificació del 99 %; un fill amb la mateixa herència paga uns 10.350 €, perquè la seva bonificació segueix una escala decreixent que en aquest tram és del 55 %; i un nebot que hereta 60.000 € paga uns 5.900 €. La diferència la marquen la reducció per parentiu (100.000 € en els grups I i II davant de 8.000 € en el grup III), el coeficient multiplicador i la bonificació autonòmica.

Com tributa l'impost de successions a Catalunya?

Tributa de manera individual i progressiva: cada hereu, legatari o beneficiari declara el que rep ell, no una quota comuna. Sobre la seva adquisició s'apliquen primer les reduccions (parentiu, habitatge habitual, empresa familiar), després la tarifa progressiva del 7 % al 32 %, a continuació un coeficient multiplicador segons el parentiu i el patrimoni previ i, finalment, la bonificació autonòmica. Per això dos hereus de la mateixa herència poden pagar imports molt diferents.

Com es calcula l'impost de successions a Catalunya?

En sis passos i per a cada hereu: es valora el cabal hereditari (béns menys deutes i despeses deduïbles), es determina el que adquireix cadascú, es resten les reduccions per obtenir la base liquidable, s'aplica la tarifa progressiva, es multiplica pel coeficient que correspongui i es resta la bonificació. L'ordre és important: aplicar un percentatge al valor total de l'herència dona sempre un resultat equivocat.

Quin percentatge s'emporta Hisenda d'una herència de pares a fills?

Molt menys del que se sol pensar. Sobre una herència de 300.000 €, un fill paga uns 10.350 €, és a dir, un 3,45 % del que s'ha heretat . El recorregut és aquest: després de la reducció de 100.000 € la base liquidable queda en 200.000 €, la tarifa progressiva dona una quota íntegra de 23.000 € i la bonificació autonòmica del 55 % corresponent a aquest tram deixa 10.350 € a ingressar. Com que la bonificació decreix a mesura que augmenta la base, el percentatge efectiu puja en les herències més grans.

Quan s'està exempt de pagar l'impost de successions a Catalunya?

No hi ha una exempció general, però el resultat pot ser zero o gairebé zero: quan l'herència no supera la reducció per parentiu (100.000 € per al cònjuge i els fills de 21 anys o més, més 12.000 € per cada any que falti fins als 21 en els menors, amb un límit de 196.000 €), o quan la bonificació del 99 % del cònjuge deixa una quota simbòlica. Tot i així, l'autoliquidació (models 650 i 660) s'ha de presentar sempre, dins dels sis mesos següents a la defunció.

Quina és la taula de l'impost de successions a Catalunya?

La tarifa catalana té cinc trams sobre la base liquidable: 7 % fins a 50.000 €, 11 % fins a 150.000 €, 17 % fins a 400.000 €, 24 % fins a 800.000 € i 32 % a partir d'aquesta xifra. A la quota resultant s'hi aplica el coeficient multiplicador (d'1 a 2 segons el parentiu i el patrimoni previ) i, després, la bonificació autonòmica: 99 % per al cònjuge, escala decreixent del 60 % al 0 % per als fills de 21 anys o més, pares i avis, i del 99 % al 20 % per als menors de 21. Les taules completes són en aquesta guia.

L'ordre de les fases, resumit

A més dels imports anteriors, convé entendre l'ordre de les fases. El càlcul no es fa aplicant directament un percentatge al valor total de l'herència, sinó passant per diverses etapes successives.

Errors freqüents en liquidar una herència

La liquidació de l'Impost de Successions sol plantejar problemes quan s'aborda com un simple tràmit administratiu. A la pràctica, els errors apareixen en la valoració d'immobles, en la identificació de deutes deduïbles, en l'aplicació de reduccions condicionades o en la manca de coordinació amb l'adjudicació notarial.

Convé tenir presents dues conseqüències abans de presentar. La primera: si l'autoliquidació es presenta fora de termini sense requeriment previ, la Llei general tributària imposa un recàrrec que creix amb els mesos de retard i, superat l'any, s'hi afegeixen interessos de demora. La segona: l'Administració pot iniciar un procediment de comprovació de valors si considera que els béns es van declarar per sota del seu valor, cosa que pot derivar en una liquidació complementària amb interessos. Totes dues situacions es poden evitar amb una valoració documentada i una presentació dins de termini.

Quan hi ha hereus no residents a Espanya, l'expedient afegeix capes: normativa autonòmica aplicable, representació davant l'Administració, obtenció del NIE i coordinació amb la tributació del país de residència. Convé identificar-ho al principi i no quan el termini de sis mesos s'està esgotant.

Impost de Successions, plusvàlua municipal i herències amb immobles

Quan una herència inclou immobles urbans, l'Impost de Successions no és l'únic tribut que s'ha de revisar. També hi pot haver l'obligació de declarar o liquidar la plusvàlua municipal davant l'ajuntament corresponent.

Aquesta coordinació és important en herències amb habitatge habitual, immobles arrendats, locals, terrenys urbans o diversos immobles situats en municipis diferents. La liquidació successòria s'ha de planificar tenint en compte el conjunt d'obligacions fiscals, no només el model 650. I si l'habitatge heretat es ven més endavant, el comprador tributarà per l' ITP a Catalunya segons l'escala progressiva vigent, una dada rellevant a l'hora de valorar l'operació.

Si l'herència conté immobles i hi ha dubtes sobre aquest tribut local, es pot consultar l'anàlisi sobre la plusvàlua municipal en una herència , on es revisen la meritació, l'ajuntament competent, el termini, la possible inexistència d'increment de valor i els mètodes de càlcul.

Quan convé revisar l'herència abans de presentar l'impost

La revisió prèvia és especialment recomanable quan l'herència inclou immobles, empresa familiar, participacions en societats, assegurances de vida, diversos hereus, donacions prèvies, deutes, béns a l'estranger o possibles conflictes entre legitimaris i hereus.

També convé revisar l'expedient quan hi ha dubtes sobre el valor de referència, l'aplicació de reduccions, la bonificació autonòmica, la plusvàlua municipal o la conveniència de sol·licitar una pròrroga.

En aquests supòsits, comptar amb la tramitació i fiscalitat d'herències permet coordinar l'acceptació, l'adjudicació, la documentació fiscal i la presentació de l'impost amb una visió jurídica i tributària completa.