La retenció aplicable als administradors-socis

En l'àmbit de la fiscalitat societària, la determinació del tipus de retenció aplicable als administradors que, al seu torn, ostenten la condició de socis de l'entitat, continua generant importants dubtes interpretatius. La recent consulta vinculant de la Direcció General de Tributs (CV 28-3-25) ofereix una oportunitat per a reflexionar sobre aquesta qüestió, que dista de ser merament formal.

Doble condició, doble anàlisi

La clau resideix a diferenciar amb claredat les retribucions percebudes per l'exercici del càrrec d'administrador —que, en principi, es qualifiquen com a rendiments del treball— d'aquelles derivades de la prestació de serveis distints a aquest càrrec. En aquest segon cas, la qualificació fiscal dependrà de la naturalesa de l'activitat desenvolupada i de la situació del soci en relació amb el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) o una mutualitat alternativa.
Quan el càrrec d'administrador és gratuït, no procedeix practicar cap retenció per aquest concepte. No obstant això, això no eximeix de l'obligació d'aplicar la retenció corresponent a les restants prestacions de serveis que el soci pugui realitzar a favor de la societat.

Activitat econòmica o treball personal: requisits determinants

Perquè les retribucions percebudes pel soci puguin considerar-se rendiments d'activitats econòmiques, han de concórrer dos requisits essencials:

Que tant l'activitat desenvolupada pel soci com la realitzada per la societat estiguin incloses en la Secció Segona de les Tarifes de l'IAE.

Que el soci estigui donat d'alta en el RETA o en una mutualitat de previsió social que actuï com a alternativa.

A més, els serveis prestats han de coincidir amb l'objecte social de l'entitat, incloent-hi funcions de caràcter organitzatiu, comercial o de direcció interna.

En absència d'aquests requisits, les retribucions es qualificaran com a rendiments del treball personal, amb les implicacions fiscals que això comporta.

Valoració a valor de mercat i tipus de retenció aplicables

En tots els casos, ha de tenir-se en compte que les operacions entre parts vinculades —com és el cas d'un soci que presta serveis a la seva pròpia societat— han de valorar-se conforme al valor normal de mercat (LIRPF art. 41).

Quant als tipus de retenció:

• Si es tracta de rendiments del treball, s'aplicaran els tipus previstos en els articles 80 i 86 del RIRPF.
• Si es tracta de rendiments d'activitats professionals, s'aplicarà el que es disposa en l'article 101.5 de la LIRPF.
• Per a les retribucions derivades del càrrec d'administrador, el tipus de retenció serà del 35% o del 19%, segons correspongui (RIRPF art. 80.1.3r), tret que el càrrec sigui gratuït.

Conclusió

La correcta qualificació i tractament fiscal de les retribucions percebudes pels socis que exerceixen funcions en la societat exigeix una anàlisi rigorosa i cas per cas. La normativa tributària ofereix criteris clars, però la seva aplicació pràctica requereix una adequada interpretació tècnica i documental. En aquest context, resulta fonamental comptar amb un assessorament especialitzat que garanteixi el compliment normatiu i minimitzi els riscos fiscals